Comence una nova secció amb imatges de l’àlbum de fotos familiar dels García Carbonell, Fina i el seu home Silvestre. De les vesprades que hem compartit unes dones a la mesa camilla mirant-les em quede en una xarraeta del pare de Fina, Ramonet el Rei: “Quan són xicotets, tots germans; quan es fan fadrins, cosins germans; quan es casen, cosins prims; i quan tenen xiquets, ja no queda res”.
Bitrawsa – Batrûsha – Petrocha – Petrosa
(es / ca / en) Apuntes históricos sobre Bitrawsa – Batrûsha – Petrocha – Petrosa Al-Andalus está a punto de entrar en su época de mayor esplendor, Córdoba será la capital del reino más poderoso de Occidente, el Califato de Córdoba. En la Vall de Penàguila de Yibâl Balansiya (montañas de València) hay una población… Continua la lectura de Bitrawsa – Batrûsha – Petrocha – Petrosa
Un arxiu fotogràfic de Benilloba (7)
Tantes ocasions per retratar-se un poble: el pou i la font, Falles, Moros o Danses, al carrer Sant Miguel, al Casino o a la plaça de l’Omet, a la Segona República o al segle XIX. Imatges de les famílies Almiñana Reig, Bou Silvestre, Garzón Herrero i Amparo Leonor Picó Ivorra. També Inmaculada Torregrosa Monllor m’ha… Continua la lectura de Un arxiu fotogràfic de Benilloba (7)
Miguel Camps Cardell, mi padre
(es/ca/en) Mi primer recuerdo de Miguel, mi padre, me lleva al lavabo de la planta baja del carrer Sant Llorenç donde de pie me cantaba mientras secaba mis manos dedo a dedo, siendo yo una cría. La canción la he olvidado como tantas cosas de mi pasado pero queda un recuerdo alegre y brillante. A… Continua la lectura de Miguel Camps Cardell, mi padre
De mentecatos y cazadores
(es/ca/en) Una mañana de verano salí a pasear con Mica y me crucé con una señora que me dijo, de una tirada, “a mi marido le encantaban los animales, él era cazador…”. Estupefacta, intenté hacerle ver el sinsentido de sus palabras, sin éxito, y acabé por continuar caminando, indignada con el mundo. La defensa de la… Continua la lectura de De mentecatos y cazadores
“Del amparo al derecho: apuntes sobre la historia de la protección social”
(es/en) El número 4/2016 de la Revista de Estudios Fronterizos del Estrecho de Gibraltar, REFEG, del Centro de investigaciones sociales y migratorias del Estrecho de Gibraltar incluye mi artículo de investigación “Del amparo al derecho: apuntes sobre la historia de la protección social” . Este trabajo supuso el paso final para obtener mi título de “Experto Universitario en Derecho… Continua la lectura de “Del amparo al derecho: apuntes sobre la historia de la protección social”
Un arxiu fotogràfic de Benilloba (6)
La sisena secció de la història gràfica del nostre poble mostra imatges de les famílies Francés Pérez i Seguí Ripoll. La seua generosa actitud mereix l’agraïment de tots el que per ací passen. Instruccions d’ús / Instrucciones de uso / Directions for use Compartisc aquestes imatges i documents amb l’objectiu de disseminar el seu… Continua la lectura de Un arxiu fotogràfic de Benilloba (6)
Un arxiu fotogràfic de Benilloba (5)
Imatges trobades a les cases de Benilloba, la història de les quals ens ha arribat incompleta. Els noms dels protagonistes s’han perdut o soles queda una paraula o l’estudi on es va fer la foto. Agrairia tota ajuda per treure’ls de l’oblit. / Halladas en casas de Benilloba, la historia de estas imágenes nos ha… Continua la lectura de Un arxiu fotogràfic de Benilloba (5)
Un arxiu fotogràfic de Benilloba (4)
La quarta galeria mostra una selecció de les imatges de l’arxiu de la família Bonet Julià. Els estic molt agraïda, especialment a Isabel que m’ha permés fullejar durant dies els seus arxivadors plens de meravelles documentals. El pare era Juan Bonet Pastor, fill de Batiste Bonet Calabuig i Julia Pastor Olcina, coneguts per la fàbrica… Continua la lectura de Un arxiu fotogràfic de Benilloba (4)
Alena i camina: sendes per la Ribera del Frainos
(ca/es) No fa tant de temps que els camins i les sendes de la Ribera del riu Frainos apareixien netejades i amples. Vies essencials per a la vida: fer horta, dur els bancals, fer llenya a la serra, baixar dels masos al mercat, dur el peix de la Vila, o festejar en la veïna del poble del costat. […]
